bg

AQUESTA MOSTRA

Fer CineMigrante en Barcelona, ser Cinemigrante és un moviment de cerca, un instint de supervivència que ens interpel•la a creuar la frontera del possible a favor d'una acció de transformació de les relacions existents entre els homes i dones, entre nosaltres i el nostre medi, entre nosaltres i la natura.

CineMigrante és, al mateix temps, un desafiament. El mateix repte que cada un de nosaltres hem tingut al moment de sortir del nostre espai, del nostre lloc, dels nostres costums per la simple necessitat. CineMigrante és desafiament per necessitat, necessitat de denunciar els drets econòmics, socials, polítics i culturals que, sent violats, ens obliguen a migrar; necessitat de denúncia davant les fronteres tancades dels 'països centrals'; necessitat de donar veu a aquells que sempre hem estat invisibles; necessitat de cridar per aquells que vam ser abocats a treballar per baixos salaris, sense garanties ni igualtat de drets, i que avui estem sent esbatussades, reprimides i deportades; necessitat d'explicar que, fruit de tanta necessitat, lliurem el nostre futur en un viatge en pastera de fusta, en un tren que creua l'Amèrica del Centre, en un camí que travessa el desert del Sàhara...

CineMigrante és un reconeixement, que subratlla que no caminem sols, que el camí de transformació emprès és el resum de totes les lluitadores d'aquest món que en la seva acció quotidiana i social es planten davant l'estat actual de coses, posen el seu cos i surten a caminar un camí nou que desafia allò donat.

Benvingut, llavors, Barcelona CineMigrante!

Introducción a la 3° Edición de CineMigrante

En el curt temps de la nostra existència com a sers en aquesta terra ens hem encarregat de pensar des de totes les creen¬ces, les disciplines i les ciències el fenomen del moviment, la relació d’un cos amb un altre cos; cossos abstractes, definits en milers d’escrits, llibres i papers de la nostra hu¬manitat, posició, espai, temps. La centralitat que agafa el moviment potser és deguda a que, a partir d’ell, aconseguim habitar la nostra identitat. És el moviment el que ens permet dilucidar el fora del dins, i alhora el fora o l’ex¬tern és allò que ens possibilita observar el fenomen del movimen¬t. En aquesta relació, es construeix la referència, la identificació per deferència i les definicions. En aquest moviment, que exter¬nalitza la nostra pròpia interioritat, aconseguim aproximar-nos cap a aquells aspectes, llenguatges i referències que ens identifiquen. El recorregut d’aquesta definició identitària és oposat a la igualtat. És la referència del fora i del no ser la que ens permet inte¬rioritat i sentit. Ser per tant és la diferència; no la contempla o conté, és l’essència mateixa del sentit de la unitat.

No obstant això, d’un temps ençà, com a sers en aquest espai que compartim decidim delimitar-li l’espai al moviment. I limitant aquest espai, limitem la nostra cons-trucció identitària. Unifiquem referències, unifiquem defini¬cions, externalitzem i canviem els sentits. Convertim l’explotació de la nostra terra en problemes propis de les catàstrofes naturals, els esclats de conflictes socials en excepcions necessàries de reprimir, i als homes i dones pobres que es mouen pel món en terroristes, delinqüents i il•legals. Reduïm la nostra mirada i retallem el fecund de la múltiple identitat. Si es tanca, si s’oprimeix, s’asfixia; si es disposa, s’obre cap a lo nou.

Aquest és el desafiament d’aquest nou CineMigrante.